En aquest article explique els passos que he seguit per capturar, en banda estreta, la nebulosa NGC 1499 en la constel·lació de Pegasus. M'agrada fer fàcils les coses, tant per a mi com si vull ensenyar alguna cosa a alguna persona, per això aquest tipus d'articles també són, en part, divulgatius per a qui vol animar-se a entendre aquests temes astronòmics i/o astrofotogràfics, perquè anem a veure..., si en comptes d'alleugerar les coses i mostrar imatges o captures de pantalla, jo nomès em dedique a comentar els detalls purament tècnics, només la gent que tinga el mateix nivell de coneixements que jo podrà seguir el que escric, veritat? I no, el meu objectiu és intentar captar la curiositat i, per tant, l'atenció de qui estiga llegint aquesta pàgina.
La primera part que cal realitzar és la captura de llums còsmiques que viatgen per l'Univers fins al sensor de la teua càmera fotogràfica, sembla màgic dir-ho així, però és que realment és així, el sensor de la càmera té una matriu de fotoreceptors de silici molt sensibles que capturen la llum, que nosaltres anomenem en anglés Lights. I per a que que les estreles no apareguen mogudes cal tenir una montura de la càmera amb seguiment sideral (hi ha altres seguiments: lunar, solar i planetari). Aleshores ara la regla principal és: com més temps estigues capturant, més llum entrarà pel sensor.
CAPTURA DE LIGHTS
Aleshores, en aquesta primera fase muntem el trípode o la montura del telescopi i ho fiquem tot en nivell (amb un nivell d'obra), apuntem a l'estrela polar, que està quasi quasi just on estaria el pol nord del planeta i hem de ficar la càmera el més paralela a l'eix de la Terra. I comencem a capturar, i no minuts, parle d'hores. Ja saps la regla, "com més hores millor" (generalment). Connectem cables (càmera, telescopi, montura, cintes calfadores, etc) i comencem la sessió.
En aquest pas fem un salt, perquè l'objectiu de l'article no és un curs d'Astronomia, ni de ficar en estació un telescopi ni alinear ni res, sinó mostrar com és el processament en banda estreta d'una nebulosa que emiteix nomès en certes freqüències de l'espectre electromagnètic i, amb filtres de banda estreta que deixen passar nomès xicotets parts de l'espectre (que es mesura en nanòmetres) i així agafem la llum d'aquestes freqüències i discriminem altres que no ens interessa o que directament ens cega com els fanals Led blanc del carrer, les llumenetes de Nadal, els focos dels monuments que apunten cap a dalt, etcètera, en definitiva la contaminació lumínica.
Jo capture els Lights (les llums, recorda) amb Astro Photograpy Tool, i des d'aquest programari vaig veient així les captures de 180 segons d'exposició amb el sensor de la càmera refrigerat a una temperatura de -10ºC:
APILACIÓ: AJUNTAR LA LLUM DE TOTES LES IMATGES
En resum, durant tota la nit he fet:
- 39 captures (volia fer 40, però hi ha avions on jo visc i vaig descartar una) de 180 segons d'Hidrogen Alpha
- 55 captures de 180 segons a l'Oxigen III (i no he capturat res de res!!!)
- 59 captures de 180 segons al Sofre II
Els Darks i Offset Bias els he agafat de la meua llibreria de calibració.
I, els flats (què importants són els flats, redeu!) els faig després de la sessió. Una sèrie de fats per a cada filtre de la roda de filtres, ja que cada filtre pot tindre pols o alguna taqueta en un punt concret, i amb els flats els detectarem sense problemes a l'hora de fer la calibració.
Jo faig la calibració i apilació amb el programari DeepSkyStacker. En resum, puc dir que m'ha costat uns 5 minuts cada captura de cada filtre (Ha, OIII i SII), total que en uns 15 o 20 minuts ja tenim les imatges apilades i ja podem anar a Pixinsight, que és el programa on faig el processament de les imatges. Pixinsight és, per cert, un programa molt bo i valencià, la seu la tenen a la Pobla de Vallbona. Producte valencià 100%, kilòmetre zero, qui ha dit que als valencians només ens agraden els esmorzars, la cervesa i la festa? Doncs sí, ens agraden els esmorzars, la cervesa i la festa, però també la Ciència de primer nivell. Ara, per cert, el nou programari Nebulb que està revolucionant-lo tot és de Toni Gutiérrez, que viu a Albal (Horta Sud). Què què? València és a muntó gran!
PROCESSAMENT AMB PIXINSIGHT
Comencem obrint les fotografies de vàries hores al Pixinsight que prèviament hem calibrat i apilat al DeepSkyStacker:
El primer pas és alinear les estreles de cada una de les tres imatges per tal que cada imatge estiga en la mateixa posició, però com podràs veure a causa de la deriva i defectes de l'autoguiat durant tota la nit, el telescopi i el cel no s'han sincronitzat perfectament i, per tant, hi ha alguns racons de les imatges sense informació a causa d'aquest desplaçament.
Aleshores, primer StarAlignment, ok, i a continuació retallarem les imatges, les 3 exactament igual, amb Dynamic Crop, i amb això ja tenim les 3 imatges perfectament alineades i retallades, preparades per als següents passos:
A partir d'ací, el processament d'imatges realitzades amb una CCD monocroma com la meua ASI294mm Pro és ben distint del fluxe de treball de les càmeres a color, però en un altre article del meu blog personal (joancatala.net) ja vaig llistar en ordre el meu fluxe de treball per a càmeres monocromes. Encara que últimament estic provant amb Starnet2 o StarXTerminator i separar les estreles per a poder visualitzar millor les estructures de les nebulositats:
Però no em faces massa cas i experimenta per tu mateix, perquè jo estic provant i experimentant sempre pel meu compte comparant imatges d'Astrobin, llegint fòrums de CloudyNights o l'AptForum. Sempre prova i error, i prova, i un altre error :)
El procés que faig per a transformar les 3 imatges monocromes de la banda estreta on agafe l'Hidrogen alpha, l'Oxigen III i el Sofre II és, mitjançant l'eina PixelMath pròpia del PixInsight, cree una imatge RGB on:
R = imatge hidrogen alpha * 1.3
G = imatge sofre II
B = imatge oxigen III + imatge hidrogen alpha
I amb això podem passar-li l'eina SCNR del PixInsight per llevar les tonalitats verdes, si volem mirem un poc les corbes del color o de la saturació, i poc més... perquè de seguida recuperem les estreles i tenim el resultat final:
Però com he dit abans, no em faces massa cas perquè el processament no és la meua millor tècnica i PixInsight em sembla encara un món prou misteriòs on cada ferramente té moltes opcions amb moltes particularitats que jo encara no domine.
No obstant això, puc comparar imatges que vaig fent i m'agrada que, per una banda, vaig millorant, i per altra banda, que sent que aprenc, i precisament aprenc més quan m'equivoque en algun pas del processament, i això és enriquidor, la veritat, perquè si sempre estiguera en el mateix punt seria com un robot autòmat fent el mateix, en canvi, crec que a poc a poc vaig comprenent més tècniques i més conceptes que abans no sabia.
Resultat final de NGC 1499, la nebulosa Califòrnia:
MÉS INFO
- Nebulosa NGC 1499 a la Vikipèdia
- Galeries d'imatges de la nebulosa Califòrnia NGC 1499 a Astrobin
